Va sempre de viatge,
Sense maleta ni bastó.
Hi ha dies que sembla un formatge
i d´altres, una tallada de meló.
Dona trista i reposada
Que va vestida de dol,
Dels dolents és estimada
i marxa quan surt el sol.
I acabem amb la tercera
Qui no en té és mala gent.
Qui el té bo és tot un sant.
Mai no es veu, tothom el sent.
Els
poetes en fan esment
I
per ell anem tirant,
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada