divendres, 8 de gener de 2016

ENDEVINALLES

        Arriba la primera:

Va sempre de viatge,
Sense maleta ni bastó.
Hi ha dies que sembla un formatge
i d´altres, una tallada de meló.
                                                                   Aquí tens la segona

                  Dona trista i reposada
                  Que va vestida de dol,
                  Dels dolents és estimada
                 i marxa quan surt el sol.
Qui no en té és mala gent.
Qui el té bo és tot un sant.
Mai no es veu, tothom el sent.
Els poetes en fan esment
I per ell anem tirant,

 ::




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada